XIX Premi Dona i Esport 2026 · Categoria Club Esportiu de la Ciutat
CB Grup Barna.
Seixanta anys construint
la igualtat.
No expliquem el que volem fer. Demostrem el que ja hem fet. Durant seixanta anys, al barri del Clot, al cor de Barcelona, el CB Grup Barna ha construït un model que fa de la igualtat la seva manera d'existir.
Un sistema que no va ser dissenyat per a elles.
Barcelona és la segona ciutat d'Espanya. Té 1,6 milions d'habitants, 134 equips formatius femenins de bàsquet i una de les bases formatives més extenses d'Europa. I, malgrat tot, la seva taxa de conversió de talent femení a categories estatals és del 0,75%. De cada cent nenes que comencen a jugar, només tres quinten d'una surten al món professional. Les altres noranta-nou es perden pel camí.
Aquesta xifra no és una anomalia. És el resultat d'un sistema construït per homes, per a homes, durant dècades. Un sistema que mai va pensar en les nenes del Clot. Un sistema que el CB Grup Barna porta seixanta anys desafiant.
La bretxa de gènere en l'esport no és un dèficit de talent. És una fallada de disseny arquitectònic del sistema. I el CB Grup Barna és, avui, la prova empírica que es pot fer diferent.
Un model pedagògic que no distingeix entre nens i nenes — distingeix entre esportistes que creixen com a persones.
El Mètode Barna és un model educatiu i esportiu coherent, de l'Escoleta al sènior, que ha demostrat durant sis dècades que la igualtat no és una opció — és una metodologia. No neix d'un pla estratègic, sinó d'una convicció fundacional que s'ha anat refinant any rere any, equip rere equip, entrenador rere entrenadora.
El Mètode descansa sobre tres pilars estructurals que es reforcen mútuament i que fan impossible la regressió cultural del club.
Grups mixtos des del primer dia. Aprendre a jugar junts, a botar la pilota junts, a guanyar i perdre junts. La igualtat no s'ensenya — es viu des del primer bot. Quan una nena de cinc anys juga al costat d'un nen i és valorada exactament igual, la igualtat es converteix en norma, no en excepció.
Una trajectòria que il·lustra el mètode en acció: del Clot a la competició d'alt nivell. Jugadora de la Lliga Femenina Endesa, internacional amb la Selecció Espanyola, Cum Laude per la UB-INEFC. Va tornar al barri durant la seva recuperació d'una malaltia autoimmune i avui és ambaixadora oficial del club. El Mètode Barna com a palanca de talent i ascens social.
El Pla d'Igualtat i el Projecte 8M asseguren que el mètode no depengui de persones sinó d'estructures. La igualtat com a sistema, no com a excepció. Quan les persones canvien, les estructures continuen. Aquesta és la garantia de sostenibilitat del model Barna.
«La igualtat no es legisla. Es construeix, de baix a dalt, des d'un barri.»
Accions concretes, documentades i verificables per construir un futur paritari.
El compromís del CB Grup Barna amb la igualtat no és declaratiu. S'articula en quatre eixos operatius amb responsables assignats, indicadors de mesura i rendició de comptes pública.
Programa creat per identificar, formar i acompanyar dones que volen ser entrenadores de bàsquet. Eliminem la bretxa d'accés a la banqueta. Perquè les nenes d'avui vegin referents femenins tècnics als seus equips.
Mentoria estructurada per a entrenadores i àrbitres femenines. Dones que han recorregut el camí acompanyen les que comencen. El coneixement com a actiu col·lectiu que no es perd entre generacions.
Un document formal amb objectius mesurables. No una declaració d'intencions — un full de ruta operatiu amb responsables, terminis i indicadors d'èxit per a cada àrea del club. Revisable i actualitzable anualment.
El projecte vertebrador de 2024. Protocols clars, formació obligatòria i canals de denúncia segurs. Perquè el bàsquet sigui un espai segur per a cada infant del barri del Clot i de Barcelona.
La igualtat comença a la taula de decisions.
En els últims tres anys, el CB Grup Barna ha obert la Junta Directiva a veus femenines per primer cop en la seva història de seixanta anys. No com a gest simbòlic — com a acte fundacional d'un nou model de governança.
La junta és el reflex dels valors del club. Si volem un bàsquet paritari, hem de ser-ho nosaltres primer. Aquesta convicció ha transformat l'estructura de decisió del club de manera permanent.
«La junta és el reflex dels valors del club. Si volem un bàsquet paritari, hem de ser-ho nosaltres primer.»
De la pista als pactes de districte. El CB Grup Barna és un actor clau en la vida esportiva i comunitària de Sant Martí i Barcelona.
Torneig internacional paritari que porta el bàsquet femení de Barcelona al mapa mundial. Equips de diversos països compartint pista, valors i un sol missatge: l'esport no té gènere.
Format ràpid, accessible i mixt. El 3×3 com a eina d'inclusió i igualtat en el bàsquet de carrer barceloní. Més de 110 participants i 2,4 milions d'impressions a les xarxes.
Les nenes i nens més petits com a protagonistes. El futur del bàsquet, avui, al barri del Clot. Una celebració anual de l'inici del camí esportiu.
Organització pròpia de la Supercopa Femenina. Visibilitat per als equips femenins del club i del territori. Plataforma de projecció per a jugadores com la Judit Ortiz, All Star de la competició.
Pactes formals per a la promoció de l'esport als districtes. El club com a motor de política esportiva local, transcendint la pista per convertir-se en agent de transformació social.
Grups mixtos des dels 5 anys. Aprendre a jugar junts, a respectar-se i a botar la pilota. La igualtat des del primer bot. Aproximadament 45 infants cada temporada.
El club com a agent actiu de política esportiva local.
El CB Grup Barna no espera que les institucions defineixin les polítiques. Proposa, negocia i implementa. En els darrers anys, el club ha establert aliances formals amb el Districte de Sant Martí i amb l'Ajuntament de Barcelona per a la promoció de l'esport femení, convertint-se en un interlocutor de referència en la definició de la política esportiva local.
El model Barna ha estat presentat formalment a la Conselleria d'Esports de la Generalitat de Catalunya i a l'equip de l'Alcaldia de Barcelona, amb l'Informe Unificat sobre el bàsquet femení a Barcelona com a document base per al Pla 2026-2030.
Patrocinadors KM0: quan l'economia local finança el futur femení.
Una de les innovacions més rellevants del CB Grup Barna en els darrers anys és el programa de patrocinadors KM0: un model de finançament on empresàries del territori inverteixen directament en equips femenins del club. No és filantropia — és una aposta estratègica i una demostració que l'economia local pot tenir un paper actiu en la construcció d'un esport més equitatiu.
El cercle és virtuós: les empresàries del barri que creuen en la igualtat de gènere financen les oportunitats esportives de les nenes del barri. Quan les dones que lideren l'economia local decideixen invertir en l'esport femení local, el missatge és poderós: el bàsquet femení té valor. Té valor per a la comunitat, per als negocis i per al futur.
El club ha produït vídeos amb els testimonis de les empresàries patrocinadores, donant veu a les raons per les quals han decidit vincular la seva marca al CB Grup Barna i al bàsquet femení. Aquests vídeos han tingut un fort impacte a les xarxes socials del club i han generat un efecte d'atracció d'altres potencials patrocinadores.
Quan les dones del barri inverteixen en les nenes del barri, el cercle de la igualtat es tanca. El CB Grup Barna ha creat aquest model. I funciona.
Partner oficial en l'àrea legal. S'uneix al CB Grup Barna per impulsar el bàsquet femení i reforçar el compromís amb la igualtat i la inclusió al barri del Clot.
Partner oficial en l'àrea de salut. Situada al territori, s'uneix a la família Barna per impulsar el bàsquet al Clot i reforçar el compromís amb la salut i l'esport.
El programa continua obrint espais per a noves empresàries del territori que vulguin vincular la seva marca als valors del CB Grup Barna i finançar equips femenins del club.
La feina reconeguda: Alcaldia, Federació, Regidoria i més.
La feina del CB Grup Barna no passa desapercebuda. En els darrers anys, el club ha rebut el reconeixement d'alguns dels actors institucionals més rellevants de la vida esportiva i política de Barcelona.
El primer mandatari de la ciutat ha visitat el CB Grup Barna, reconeixent el seu paper com a referent d'esport, inclusió i igualtat al districte de Sant Martí. Una visita que expressa el suport institucional de la ciutat al model del club. Veure →
En la Presentació d'Equips del club, el Vicepresident de la Federació Catalana de Bàsquet va reconèixer públicament el model del CB Grup Barna, posant en valor la seva contribució al bàsquet femení català.
El Regidor d'Esports de Barcelona va inaugurar un dels events del club i ha mantingut reunions de treball amb la directiva, reafirmant el compromís de la regidoria amb el model paritari del CB Grup Barna. Veure →
El club ha mantingut reunions d'alt nivell amb el Conseller d'Esports de la Generalitat de Catalunya, Berni Álvarez, per aprofundir en les aliances estratègiques en matèria d'esport femení i per posicionar el CB Grup Barna com a referent en la política esportiva. Veure →
El CB Grup Barna ja va ser nominat en edicions anteriors en la categoria Club Esportiu, consolidant el seu reconeixement com a referent d'esport femení a la ciutat de Barcelona.
Signatura dels pactes Eix Clot i Eix Sant Martí per a la promoció de l'esport femení, posicionant el club com a agent actiu de política esportiva local i referent del districte.
Per què el CB Grup Barna mereix el Premi Club Esportiu de la Ciutat.
Perquè no és un club que ha creat un programa d'igualtat per guanyar un premi. És un club que ha construït, durant seixanta anys, una cultura, una metodologia i unes estructures que fan de la igualtat la seva manera d'existir.
Perquè les 200 nenes que juguen als equips del CB Grup Barna no mereixen menys que el reconeixement de la seva ciutat. Perquè el Clot és Barcelona, i Barcelona hauria de celebrar el que el Clot fa possible.
Perquè el Mètode Barna és replicable. Reconèixer-lo és incentiu perquè d'altres clubs del territori el adoptin. El premi no és l'objectiu — és el catalitzador d'un canvi sistèmic que Barcelona necessita per arribar a ser la capital del bàsquet femení d'Europa.
La recerca que sustenta el Mètode Barna i la candidatura.
Aquesta candidatura no es basa en intuïcions ni en retòrica. Cada afirmació sobre la bretxa de gènere en l'esport, sobre les taxes de conversió de talent, sobre els models de patrocini i sobre l'impacte comunitari descansa en investigació acadèmica i en dades verificables. A continuació, les principals fonts que han construït el marc teòric i empíric del Mètode Barna.
- Acosta, R. V., & Carpenter, L. J. (2014). Women in intercollegiate sport: A longitudinal, national study, thirty-seven year update. Smith College.
- Bourdieu, P. (1977). Outline of a Theory of Practice. Cambridge University Press. [Marc cultural de reproducció de desigualtats]
- Bourdieu, P. (1988). Program for a Sociology of Sport. Sociology of Sport Journal, 5(2), 153–161.
- Connell, R. W. (1987). Gender and Power: Society, the Person and Sexual Politics. Stanford University Press.
- Connell, R. W. (2005). Masculinities. 2nd ed. University of California Press.
- Cooky, C., Messner, M. A., & Musto, M. (2015). "It's dude time!": A quarter century of excluding women's sports in televised news and highlight shows. Communication & Sport, 3(3), 261–287.
- Fink, J. S. (2015). Female athletes, women's sport, and the sport media commercial complex: Have we really "come a long way, baby"? Sport Management Review, 18(3), 331–342.
- Messner, M. A. (1988). Sports and male domination: The female athlete as contested ideological terrain. Sociology of Sport Journal, 5(3), 197–211.
- Messner, M. A. (2002). Taking the Field: Women, Men and Sports. University of Minnesota Press.
- Pfister, G. (2010). Women in sport: Gender relations and future perspectives. Sport in Society, 13(2), 234–248.
- Skillen, F. (2013). Woman and the Sport Historiography. International Journal of the History of Sport, 30(3), 226–232.
- Theberge, N. (1987). Sport and women's empowerment. Women's Studies International Forum, 10(4), 387–393.
- Akerlof, G. A. (1970). The market for "lemons": Quality uncertainty and the market mechanism. Quarterly Journal of Economics, 84(3), 488–500. [Fonament de la T1: Mercat Invisible]
- Arrow, K. J. (1973). The theory of discrimination. In O. Ashenfelter & A. Rees (Eds.), Discrimination in Labor Markets. Princeton University Press.
- Becker, G. S. (1957). The Economics of Discrimination. University of Chicago Press.
- Gratton, C., & Taylor, P. (2000). Economics of Sport and Recreation. E & FN Spon.
- Hums, M. A., & MacLean, J. C. (2018). Governance and Policy in Sport Organizations. 4th ed. Routledge.
- Lefebvre, S., & Roult, R. (2011). Les nouvelles configurations des stades de football professionnels. Loisir et Société / Society and Leisure, 34(1), 9–40.
- Pfeffer, J., & Salancik, G. R. (1978). The External Control of Organizations: A Resource Dependence Perspective. Harper & Row.
- Slack, T., & Parent, M. M. (2006). Understanding Sport Organizations. Human Kinetics.
- Westerbeek, H., & Smith, A. (2003). Sport Business in the Global Marketplace. Palgrave Macmillan.
- Bailey, R., Collins, D., Ford, P., MacNamara, A., Toms, M., & Pearce, G. (2010). Participant development in sport: An academic review. Sports Coach UK, 4, 1–134.
- Balyi, I., & Hamilton, A. (2004). Long-term athlete development: Trainability in childhood and adolescence. Victoria: National Coaching Institute.
- Côté, J., Baker, J., & Abernethy, B. (2007). Practice and play in the development of sport expertise. In G. Tenenbaum & R. C. Eklund (Eds.), Handbook of Sport Psychology (3rd ed.). Wiley.
- Dweck, C. S. (2006). Mindset: The New Psychology of Success. Random House.
- Ford, P., De Ste Croix, M., Lloyd, R., Meyers, R., Moosavi, M., Oliver, J., … Williams, C. A. (2011). The long-term athlete development model: Physiological evidence and application. Journal of Sports Sciences, 29(4), 389–402.
- Gladwell, M. (2008). Outliers: The Story of Success. Little, Brown and Company. [10.000 hores — marc temporal de la T4]
- Henriksen, K., Stambulova, N., & Roessler, K. K. (2010). Holistic approach to athletic talent development environments. Psychology of Sport and Exercise, 11(5), 367–377.
- Malina, R. M., Bouchard, C., & Bar-Or, O. (2004). Growth, Maturation and Physical Activity. 2nd ed. Human Kinetics.
- Vygotsky, L. S. (1978). Mind in Society: The Development of Higher Psychological Processes. Harvard University Press. [Zona de desenvolupament pròxim — base pedagògica de l'Escoleta Mixta]
- Arthur, W. B. (1989). Competing technologies, increasing returns, and lock-in by historical events. Economic Journal, 99(394), 116–131. [Fonament de la T3: Irreversibilitat]
- DiMaggio, P. J., & Powell, W. W. (1983). The iron cage revisited: Institutional isomorphism and collective rationality in organizational fields. American Sociological Review, 48(2), 147–160.
- Kotter, J. P. (1996). Leading Change. Harvard Business School Press.
- Mahoney, J. (2000). Path dependence in historical sociology. Theory and Society, 29(4), 507–548.
- North, D. C. (1990). Institutions, Institutional Change and Economic Performance. Cambridge University Press.
- Pierson, P. (2000). Increasing returns, path dependence, and the study of politics. American Political Science Review, 94(2), 251–267.
- Schein, E. H. (2010). Organizational Culture and Leadership. 4th ed. Jossey-Bass.
- Senge, P. M. (1990). The Fifth Discipline: The Art and Practice of the Learning Organization. Doubleday.
- Weick, K. E. (1995). Sensemaking in Organizations. Sage Publications.
- Bandura, A. (1977). Self-efficacy: Toward a unifying theory of behavioral change. Psychological Review, 84(2), 191–215.
- Cialdini, R. B. (1984). Influence: The Psychology of Persuasion. William Morrow. [Prova social — T5: Autenticitat Productiva]
- Deci, E. L., & Ryan, R. M. (1985). Intrinsic Motivation and Self-Determination in Human Behavior. Plenum Press.
- Gladwell, M. (2000). The Tipping Point: How Little Things Can Make a Big Difference. Little, Brown and Company.
- Kahneman, D. (2011). Thinking, Fast and Slow. Farrar, Straus and Giroux.
- Tajfel, H., & Turner, J. C. (1979). An integrative theory of intergroup conflict. In W. G. Austin & S. Worchel (Eds.), The Social Psychology of Intergroup Relations (pp. 33–47). Brooks-Cole.
- Abrams, J. (2011). Boys Among Men: How the Prep-to-Pro Generation Redefined the NBA and Sparked a Basketball Revolution. Crown Archetype.
- Andrews, D. L. (2001). Michael Jordan, Inc.: Corporate Sport, Media Culture, and Late Modern America. SUNY Press.
- Cahn, S. K. (1994). Coming On Strong: Gender and Sexuality in Twentieth-Century Women's Sport. Free Press.
- Heywood, L., & Dworkin, S. L. (2003). Built to Win: The Female Athlete as Cultural Icon. University of Minnesota Press.
- Knoppers, A. (1992). Explaining male dominance and sex segregation in coaching: Three approaches. Quest, 44(2), 210–227.
- LaVoi, N. M. (2016). Women in Sports Coaching. Routledge.
- Lenskyi, H. J. (2013). Gender Politics and the Olympic Industry. Palgrave Macmillan.
- Swoopes, S., & MacMullan, J. (2004). Bounce Back. ESPN Books. [Referent biogràfic — T5]
- CB Grup Barna. (2026). Informe Unificat: Bàsquet Femení a Barcelona i Catalunya. Diagnòstic, bretxa de gènere i propostes 2026–2030. Document intern presentat a la Conselleria d'Esports, febrer 2026. → Llegir
- CB Grup Barna. (2026). Informe Complet: Anàlisi del bàsquet a Barcelona 2024–2026. Document de recerca interna. → Llegir
- CB Grup Barna. (2026). Recerca Macro a Micro: Del bàsquet global al Clot. Comparativa NBA/WNBA–Catalunya. → Llegir
- CB Grup Barna — López, A. (2025). Patrons Ocults: Investigació doctoral (Cum Laude, UB-INEFC). Anàlisi de les barreres estructurals al bàsquet femení català. → Llegir
- CB Grup Barna. (2026). Dossier 8M · Fons Barna: Programa de formació d'entrenadores femenines. → Llegir
- Federació Catalana de Bàsquet. (2025). Anuari estadístic del bàsquet català 2024–25. FCBQ. Dades de llicències, equips i categories per gènere.
- Institut Barcelona Esports. (2025). Pla Estratègic de l'Esport de Barcelona 2025–2030. Ajuntament de Barcelona.
- Ministerio de Cultura y Deporte. (2024). Anuario de Estadísticas Deportivas 2024. Gobierno de España. Dades de llicències federatives per gènere i modalitat.
- ONU Dones. (2020). Sport for Generation Equality: Towards Gender-Transformative Sport. ONU Women.
- UEFA. (2022). Women's Football: Time for Action. UEFA Women's Football Report. UEFA. Dades de participació femenina a Europa.
- Women's Sports Foundation. (2023). Her Life Depends On It IV: Sport, Physical Activity, and the Health and Well-Being of American Girls and Women. Women's Sports Foundation.
El futur és paritari.
I ja existeix.
Seixanta anys de bàsquet. Dues-centes nenes que juguen. Un sol model que funciona. Al Clot, al cor de Barcelona.
CB Grup Barna · XIX Premi Dona i Esport · Barcelona 2026 · anafernandezduran78@gmail.com · 698 42 51 53